dilluns, 17 de desembre de 2012

ENTREVISTA



1. Entrevista als pares/mes
A. FAMÍLIA:

Assistents a l’entrevista: Dolors Martinez Vidal (mare) i Gerard Gubern Martinez (fill).

Lloc i data de l’entrevista: Dissabte, 24 de novembre de 2012.

Dades personals

Quin és el nom seu fill?
- Gerard Gubern Martinez

Quants anys té?
- 9 anys

Quin és el seu sexe?
- masculí

A quin curs va?
- 4rt de primària

A quina escola va?
- CEIP La Sagrera, (pública)

A quina població pertany?
- Sta. Eulàlia de Ronçana

Situació familiar
(Genograma)
. Qui viviu a casa?
- Hi vivim el meu marit, jo (mare) i els meus tres fills.
· Heu patit  algun divorci?
- No.
· Heu patit la mort d’algun familiar?
- No.
(situació laboral)
·Treballeu tots dos?
- Sí, els dos treballem.
·De què treballeu cadascú?
- El meu martit treballa de fuster i jo treballo en una escola bressol.
·Quins horaris teniu?
- El meu marit entra a treballar a les 8 , plega a la 13:·30 , torna entrar a treballar a les ·2:30 i acaba a les 6. I jo, entro a les 9:15 i surto a les 16:15.

Antecedents familiars
(salut familiar)
·         Tens algun problema de salut? I el teu home o algun familiar proper al nen?
- Actualment cap familiar proper té cap problema de salut, ni el seu pare ni jo.

     Antecedents personals
·Com va ser l’embaràs del teu fill? I el part?
- Va ser molt complicat, vaig tenir hemorràgies internes entre d’altres problemes. I el part va ser més del mateix, de fet havien de ser bessons però durant el part en vam perdre un.
·El teu fill a sofert algun problema durant el creixement?
- No.
·Té alguna malaltia?
- No.
·Ha sofert algun problema durant el període escolar?
- No.

Vida familiar
(Normes)
· A casa recull els plats de la taula quan acaba d’esmorzar, dinar o sopar?
- Normalment no.
· Fa el llit cada dia?
- No.
· Recull l’habitació cada setmana? Quantes vegades?
- És força endreçat, no té un dia en especial per recollir l’habitació, si que és veritat que quan treu alguna cosa la recull, però hi ha algun cop que es despista i no ho fa, però quan se li diu si que ho fa.
(Comunicació)
·Amb el vostre fill podeu tractar qualsevol tema de conversa?
- Sí, però se li ha d’insistir molt sinó, no t’ho explica. És una mica introvertit.
·Amb les normes que teniu a casa, les imposeu vosaltres directament o arribeu a un acord entre vosaltres i el vostre fill parlant-ho?
- Les normes les posem nosaltres i les posem segons el moment, no tenim unes normes establertes.
(relacions)
·         Hi ha una bona relació entre els membres de la família? Per què ho diries?
- Sí, bueno, de vegades m’haig de posar però normalment entre tots ens portem bé.
·         Hi ha una bona comunicació i efecte entre pare, mare fill i germans en el cas de que en tingui?
- Sí.
    (Hàbits d’autonomia personal)
     · Penseu que el vostre fill és autònom i independent?
- Sí, ho és força i cada vegada més, per exemple quan va a futbol, es vesteix sol, es posa les botes, o quan es lleva no se li ha de dir gairebé mai res, ja sap el què ha de fer.
(Hàbits d’estudi)
· Quan estudia?
- Normalment els fa cap a les 19:00 o les 20:00, perquè  normalment té alguna activitat extraescolar per la tarda. Els caps de setmana també fa deures al matí.
· Quantes vegades al dia? I a la setmana?
- Els caps de setmana sempre fa deures, però entre setmana els fa quan en té, perquè no els hi posen cada dia.
· Està acostumat a fer-se un horari per estudiar? I quan ho fa?
- No, depèn de la feina que tingui a l’escola. I el que si que fa es que està acostumat a la nit llegir una mica ja per costum.
. L’ajudeu a l’hora d’estudiar?
- Sí, l’ajudem bastant quan té dubtes i quan fa deures sempre estem per allà.
(Estils educatius dels pares)
·         Teniu un bon control sobre les accions del vostre fill? (sabeu si fa els deures, quins amics te, les assignatures que li agraden més o menys...)
- Sí, ja que a la mínima que passa alguna cosa o que està raro, demanem a la tutora ha veure si sap que li passa, i tema deures si que li controlem bastant l’agenda.
   (activitats d’oci conjuntes)
  ·Soleu fer activitats en família? Quines?
- Sí, cada vegada més. Ara per exemple sortim bastant a buscar bolets, o quan anem  a veure un partit del nen anem tots junts.
 · Teniu algun moment del dia establert per fer alguna cosa en família? Quin?
- No, com sorgeix la veritat.

Les relacions família-escola
(Expectatives)
· Era l’escola que desitjàveu pel vostre fill?
- Bueno més que res esta al  costat de casa i està al costat de la meva feina i em va molt bé per portar-los i recollir-los.
· A complert totes les expectatives que esperàveu?
- Sí, la veritat es que estem força contents.
(Relacions família-escola)
· Cada quant teniu reunions amb els tutors?
- Dues vegades a l’any.
·Us informen amb notes a l’agència del comportament del vostre fill o truquen a casa directament?
- No, no truquen, ba per informe.
·Esteu ben informats a casa del que passa a l’escola?
- Sí, ens informen de tots els canvis que es fan a l’escola.
(Canals de comunicació escola-família)
·Teniu algun mitja per poder-vos comunicar amb l’escola? Quin?
- Sí, a través de l’agenda del meu fill, també tenen correu electronic i per telèfon.
·Utilitzeu bastant els mitjans per comunicar-se amb l’escola?
- Sí i el que més és l’agenda.
(canals de comunicació familia escola)
·         Com us comuniqueu amb l’escola quan teniu algun problema o quan voleu comunicar algo? Us va bé aquest sistema? Teniu una proposta millor per poder comunicar-vos amb l’escola?
- Normalment amb l’agenda i sí n’estem molt contents. No tenim cap proposta ja que aquí no sóm molt de correu ni res d’això, així que amb l’agenda ja ens va bé.
    (Participació i col·laboracions)
     · Heu col·laborat o participat alguna vegada amb l’escola? I amb l’A.M.P.A?
- No, de moment no.
    (Propostes de millora)
· Creieu que podria millorar la relació entre l’escola i la família? Com?
- Penso que estem bastant ben comunicats i mai hem tingut cap problema.
· Quines propostes de millora proposes?
- Ara no se me’n acut cap.
(Altres observacions)
·Heu tingut algun problema amb l’escola? Quin?
- No, no n’em tingut cap i esperem que continui així.
·Utilitzeu bastant els mitjans per comunicar-se amb l’escola?
- Sí, l’agenda és la que utilitzaem més.

CONCLUSIÓ:

Podem veure després d’haver fet l’entrevista a la mare del nen, que no és un nen dolent i que és comporta bé amb els pares, no dóna molts problemes. La majoria de vegades per ell mateix recull i endreça l’habitació, però com és normal en un nen de la seva edat, que a vegades els pares tinguin que anar una mica darrera d’ell, per tal que faci la feina.
Amb això, podem veure que és un nen autònom i que sempre que li manen alguna cosa ho fa, i també és important que el nen fa activitats extraescolars i això fa que el nen pugui tenir més autonomia i es pugui relacionar amb més nens/es, no només amb els pares.
Com a família podríem dir que és una família molt maca i no tenen molts problemes greus a destacar com ara una malaltia o una mort fa poc. És important de destacar que a vegades la família fan activitats en conjunt, com ara anar a buscar bolets i també estan junt a l’hora en que el nen juga a futbol.

2. Entrevista al tutor/a
B. TUTOR/A

Nom i cognom tutor/a: Marta Areñas Rusiñol
Edat: 53 anys
Anys de docència/ en el centre: 4 anys
Data de l’entrevista: Divendres, 30 de novembre de 2012.




(Tipus de centre)
·         En quin tipus de centre treballeu? Per què?
   Treballo en el centre CEIP La Sagrera, és un centre públic. Treballo en aquest centre, ja que me’l van assignar fa quatre anys. Abans treballava com a directora d’aquest centre i ara fa un any, com a mestre.
·         T’agrada el seu sistema de treballar o de fer?
  Si, m’agrada el funcionament que té aquest centre.
·         Quins trets diferenciadors diries que té aquesta escola respecte les altres?
  Intentem treballar de varies maneres, fent també classes més pràctiques, on ells puguin experimentar més amb l’assignatura, a part de fer classes magistrals de teoria.
     (Nivell educatiu)
     · Creieu que el nivell educatiu que exigiu els vostres alumnes és el correcte i  l’adeqüat?
  Si, ja que en tot moment investigo les capacitats dels meus alumnes i els hi demano coses coherents de l’assignatura.
(Coneixement de la família)
· Coneixeu l’entorn de l’alumne?
Conec les coses essencials d’aquest alumne que em poden ajudar a entendre com actua, és a dir, se que aquest alumne es relaciona amb tots els seus companys però té més afinitat amb dos companys que sempre van junts, és molt participatiu a classe, a l’hora de pati sempre està jugant a futbol amb el seu grup d’amics i no interactua molt amb les nenes de la seva classe, són un grup d’amics bastant tancat.
· Coneixeu com és la relació amb la seva família?
Em fet varies entrevistes amb els pares i els coneixem bastant, ja que també té una altre germana a l’escola. Per el que podem veure els seus pares es preocupen bastant pel seu fill i per els seus estudis.
(Peticions que les families fan a l’escola (general))
·         Les famílies, us fan moltes peticions respecte l’escola? Per què ho creus?
  Hi han algunes famílies que demanen més entrevistes durant el curs. Ho fan perquè es preocupen per l’educació del seu fill i volen tenir un seguiment més diari del seu fill.
·         Et semblen bé aquestes peticions? Per què?
Si, ja que així demostren que s’interessen per l’educació que reben i com els hi van els estudis.
    (Peticions que l’escola fa a la família)
  ·Els hi demaneu als pares que s’impliquin en l’educació dels vostres alumnes?
Si, ja que ells també són part de l’educació del seu fill i tenen un gran pes que nosaltres sols no podem omplir.
  ·Els hi demaneu que participin en les activitats que fa l’escola?
Si, perquè així vegin els nostres alumnes que els seus pares també estan dins l’escola i que poden comptar amb ells per els seus estudis.
     (Valoració implicació a l’aula)
  · Hi ha una comunicació amb els pares dels vostres alumnes?
    Si
  · Feu reunions grup/aula? Cada quant?
 Si, fem una a principi de cada curs i una altre per parlar de les colònies.
  · Feu entrevistes amb els pares?
 Si, normalment fem dues, una a principi de curs i una altre a finals. Però si hi ha algun problema o els pares ho demanen es poden fer més.
(Canal de comunicació que s’ofereix a les famílies (general))
· A través de quins mitjans de comunicació us comuniqueu amb la família?
A través de trucades, anotacions a l’agenda, de pàgina web de l’escola i de correus electrònics i entrevistes personals o reunions.
·Per quins motius us comuniqueu amb les famílies?
Per comunicar un aspecte important del curs, o per fer el seguiment de l’alumne.
(dificultats (general))
·         A l’hora de ser tutor/a, t’has trobat mai amb alguna dificultat amb les famílies?
Si, varies vegades et trobes amb conflictes, de vegades més greus i d’altres només són malentesos.
  (Nivell de col·laboració)
  ·Solen participar els pares en les activitats que feu?
- La majoria per falta de temps o perquè treballen no solen assistir a les activitats que fem,  sempre són els mateixos pares els que assisteixen.
  ·Creieu que es beneficiós pels alumnes que els pares participin en les activitats? Per què?
Si, perquè així també poden interactuar amb els seus pares en l’ambit escolar.
     (Propostes d’intervenció i millora)
· Quin tipus de relació tens amb els alumnes?
En la majoria és bona, però cada nen és diferent, per tant els tractes també varien.




CONCLUSIÓ:

El dia 30 de novembre, després d’haver acordat un dia i una hora previament amb la professora, vam anar a l’escola La Sagrera a Sta. Eulàlia de Ronçana, aquesta escola és un centre públic d’un poble molt petit, a prop de Granollers.

La mestra Marta Areñas ens va explicar que feia quatre anys que estava treballant en aquest centre, tres anys com a directora de l’escola i aquest any com a mestre.

Per una banda, podem veure que té experiències com a directora i com a mestra i això és un aspecte molt important en l’escola perquè ha passat per dos treballs similars però a la vegada diferents, fonamentals en l’escola.

Per altre banda, els mestres tal i com ens va dir la Marta és comuniquen amb els pares dels fills per l’agenda, via telèfon i també és important i hem vist com s’han incorporat les noves tecnologies a la vida quotidiana, com ara a l’escola ja que, els mestres a més a més de comunicar-se com es feia abans també es comuniquen a través de les pàgina web de l’escola i del correu electrònic dels pares. D’aquesta manera els pares poden tenir més informació.
A part també els mestres fan entrevistes, dues obligatòries, una al principi del curs i una altra al final de curs, a més a més través de reunions també es comuniquen si es vol informar als pares d’alguna cosa o si el nen té qualsevol problema.
Parlant de la involucració dels pares a l’escola, com va dir la mestra la majoria de pares no poden perquè treballen o perquè no tenen temps a assistir a les activitats realitzades a l’escola. Dins d’aquest aspecte, trobem que és molt important que els pares tinguin relació amb l’escola, que participin en les activitats que fem i que sàpiguen que fan els fills respectius.

3. Comparació entrevistes pares/tutor

Hem trobat varies similituds i diferències entre les dues entrevistes de les quals respecte a les entrevistes , tant de la mare com de la tutora,  hem pogut veure que les dues s’han notat còmodes, obertes, receptives, força expressives tot i que la tutoria ho era més  i sense cap problema per contestar les preguntes, per altre banda l’entrevista amb la tutora ha sigut més formal en canvi amb la mare del nen més informal. També en les dues entrevistes l’espai ha sigut un lloc estable i organitzat on ens hem pogut comunicar mirant-nos en les cares en tot moment.
Respecte a la comunicació les dues han estat coherents i amb claredat, tot i que a l’entrevista amb la mare del nen hem hagut d’aclarir-li algunes qüestions que havia malentès.
Respecte el nen hem pogut observar que tant a l’escola com a se casa es comportava igual, per tant el rol era el mateix. Aquí hem pogut veure que és un nen bastant segur de si mateix, això ho hem pogut comprovar en el tema del futbol, on se sent molt còmode, ja que ho fa tant dins l’escola a l’hora del pati com fora en extraescolar. També hem pogut veure que el nen es sent més segur en un grup petit d’amics que els conegui bé que no pas en un grup ampli amb gent que no coneix tant.
Hem vist que és un nen força ordenat per l’edat que té, ja que per part de la mare ens ha dit que sempre que juga amb alguna cosa ho guarda quan acaba i en l’escola la mestra ens ha comunicat també ho fa, que quan utilitzar algun material el retorna sempre al seu lloc.

4. Reflexió sobre les entrevistes realitzades

f) Durant la realització d’aquestes dues entrevistes, hem tingut en compte diferents aspectes.
Respecte el lloc i el temps, en les dues entrevistes han estat força adequats. L’entrevista amb la mare del nen la vam fer a la sala d’estar de casa seva. La taula on ens vam asseure era quadrada, ens vam asseure una davant de l’altre per tal de veure’ns i escoltar-nos millor.
L’entrevista va ser un dissabte per la tarda, ja que la mare del nen treballa entre setmana i em va demanar si podia ser un dissabte.
Per altre banda, l’entrevista amb la tutora del nen va ser al despatx de la directora, ja que la tutora real del nen estava de baixa i la directora s’encarregava d’uns quants alumnes i un d’ells era el nostre nen.
Aquesta entrevista, com he dit abans la vam fer al seu despatx i ens vam asseure en una taula petita quadrada una davant de l’altre.
L’entrevista la vam fer un divendres a les 9:30 del matí, tal hi com vam acordar en el correu que li vam enviar per saber la seva disponibilitat.
En quan a la comunicació verbal l’entrevista de la mare de nen va ser més informal que la de la tutora, va ser educada i receptiva i molt oberta a parlar del tema ja que ens va explicar aspectes més íntims com per exemple del part del nen. Segons el nostre punt de vista, creiem que va estar agust perquè estava a casa seva i això feia que tingués més confiança i seguretat. Respecte la comunicació no verbal no vam veure gestos molt significatius, si que s’expressava molt amb els gestos de la cara quan explicava algun aspecte més íntim.
En l’entrevista de la tutora va ser força semblant a la de la mare de nen, però la comunicació va ser més formal i professional, la seva manera de parlar, al igual que la de la mare del nen era educada i receptiva. Cal dir per això que era molt expressiva sobretot amb les mans i els braços.
En general, en les dues entrevistes creiem que hem aconseguit crear un clima força bo, nosaltres en tot moment ens hem sentit còmodes amb les dues entrevistes i creiem que elles també s’hi ha sentit amb nosaltres tot i que si que hem no tat que hi ha hagut preguntes que han cridat més l’atenció que d’altres o que s’ha notat que els hi ha costat més de respondre.
També cal dir, que la comunicació ha estat força bona, hi ha hagut alguna pregunta que vam haver de reformular perquè no l’havien entesa bé i ens contestaven una altres cosa, però ha sigut en poques preguntes, la gran majoria les han entès ràpidament.
Nosaltres a l’hora de realitzar les entrevistes hem fet servir el sistema de pregunta-resposta, tot hi que de vegades una pregunta portava a una altre i hem modificat alguna cosa.
Finalment, per la pròxima entrevista que haguem de fer si que tindrem més en compte d’avisar força abans per quedar amb l’altre persona, ja que ens hem trobat amb alguns problemes pel tema de temps però per sort s’han pogut solucionar. També tindrem en compte la possibilitat de que una entrevista no és mai com tu la prepares, sempre sorgeixen altres preguntes i l’estructura de l’entrevista varia.

g) Els objectius de l’entrevista han estat clars i concisos ja que és millor tenir unes preguntes clares, encara que hi han hagut algunes preguntes que les hem hagut de  reformular ja que no ens contestaven el que realment preguntaven, aixi que hem intentat  ’obtenir unes resportes clares a unes dubtoses que podríen sorgir si l’entrevista no tingués unes preguntes directes.  
L’informació que demanavem a l’entrevista era molt clara,menys les que vam haver de reformular,  ja que eren preguntes directes i fàcils de contestar i tant els pares com la tutora a la que els hem fet l’entrevista s’han comportat de manera oberta i agradable i això ens ha permès fer l’entrevista de manera molt més fluïda i molt més  tranquiles.
En les conclusions hem resumit els continguts de cada entrevista de la manera més adeqüada que hem pogut fer-ho per tal de que sigui una lectura clara, interressant i entendible.
En la institució educativa podrien utilizar el joc per aprendre de manera més divertida i entretinguda, ja que els nens anirien més motivats que tenint a un professor al mig de la classe que només expliqués i els donés activitats a fer, sinò que ells mateixos tindrien curiositat i aprendrien pel seu propi interés tenint el mestre com a guía i d’aquesta manera, el mestres i els pares podríen estar comunicats per tal de que  els pares a casa segueixin motivant als seu fills aconsellant-lo i prenent-li l’atenció necessària per fer que el nen s’interessi pels estudis sense que sigui una obligació i que ho vegi com una cosa quotidiana. 












dilluns, 12 de novembre de 2012

MALTRACTAMENT DE FILLS A PARES

DEFINICIÓ: 
La violència filio-parental o violència dels fills als pares és el conjunt de conductes reiterades d'agressions físiques (cops, empentes, llançar objectes), verbals (insults repetits, amenaces) o no verbals (gestos amenaçadors, ruptura d'objectes benvolguts) dirigida als pares o als adults que ocupen el seu lloc.
S'inclouen, llavors, les amenaces i els insults, ja siguin realitzats a través de gestos o verbalitzacions, les agressions físiques de qualsevol tipus, o la ruptura conscient d'objectes benvolguts per l’agradi’t. A més, la violència ha d'anar dirigida contra els pares o aquelles figures parentals que els substitueixin: tutors, educadors, etc.

 
TIPUS DE MALTRACTAMENTS: 
D'una banda, ens trobem davant el maltractament psicològic que és el que els pares reben dels seus fills maltractadors a través de menyspreus, insults, ridiculitzant-los, rient-se d'ells o fent-los sentir culpables dels seus fracassos.
També els amenacen amb posar-los en evidència davant d'altres persones com a familiars o amics, o en llocs públics. Solen ser amables quan desitgen una mica dels seus pares i, davant una negativa, s'enfurien i deslliguen la seva ira contra ells.
Per arribar al maltractament físic prèviament s'ha passat per alguna de les diferents formes de maltractament psicològic. Quan s'arriba a aquesta situació, l'actitud dels pares sol ser de por cap als seus fills. Tracten d'ocultar-ho, bé per protegir-los o per vergonya, doncs suposa un fracàs en la seva labor educativa.
PER QUÈ ES CONVERTEIXEN EN MALTRACTADORS? 
Els nens es converteixen en maltractadors a través d'un procés gradual. Comença quan són petits i no se'ls corregeixen determinades formes d'actuar, com demanar alguna cosa a crits i amb insistència, quan munten un escàndol si se'ls nega alguna cosa o quan no compleixen amb les seves obligacions més bàsiques quan se'ls diu com rentar-se les dents, dutxar-se, fer els deures, etc. Si d'aquesta manera aconsegueixen el seu objectiu, els pares estaran permetent que el seu fill es converteixi en un tirà.
En la majoria dels casos s'atribueix a una educació permissiva, en la qual els pares volen compensar la falta de temps que passen amb ells cedint als seus capritxos, li donen tot tipus de béns materials i no saben plantar-se i dir no a les seves contínues demandes. D'aquesta forma, comencen a perdre autoritat i a poc a poc el seu fill es va imposant a ells.
Altres vegades, per por de perdre el seu afecte, a les seves reaccions agressives o per temor al fet que agafin una rabieta els pares cedeixen als seus desitjos. Comencen a tenir por d'ells i per temor a les seves reaccions, tracten contínuament d'agradar-los i passar per alt determinades conductes que poden ser l'inici d'un futur comportament agressiu.
L'absència de normes en les quals els nens exigeixen però no consideren que ells tinguin obligacions que complir és una altra de les principals causes per les quals un nen pot arribar a convertir-se en maltractador.
No tots els nens que tenen aquest tipus de conductes es converteixen en maltractadors, però els nens maltratadors sí han passat per aquest tipus de conductes.
COM ACTUAR/PREVENCIÓ: 
En primer lloc cal prevenir aquestes situacions abans que el nen es converteixi en un maltractador, i això s'aconsegueix posant límits als actes que denotin un comportament agressiu o irrespectuós cap als seus pares.
La primera vegada que un nen falta el respecte als seus pares cal corregir-li i no tolerar-ho. No podem disculpar a un nen de set anys que dóna una puntada a la seva mare perquè està cansat. És una conducta inadequada que cal corregir sense por de que el nen agafi una rabieta.
Els pares mai han d'acoquinar-se davant els fills, no poden cedir quan els fan xantatge, i davant amenaces del tipus "o em compres un mòbil, em dónes diners... o et vas a assabentar" han de mantenir-se inflexibles.
El nen no pot tenir el poder dins de la casa, són els pares els que manen i els qui prenen les decisions familiars, s'ha de comptar amb la seva opinió en temes que afectin a la família com triar el lloc de les vacances, però són els pares els qui prenen les decisions. Sobre temes quotidians, no se'ls ha d'atorgar cap poder, ells no decideixen, per exemple, sobre el que es veu en la TV ni sobre a quina hora han de ficar-se al llit.
En tota llar ha d'haver-hi unes normes que s'han de complir sempre, sense por d'una rabieta o empipament del seu fill. Ja se li passarà! Els pares han de mostrar-se ferms en el seu compliment, ja que establir límits i complir amb un conjunt de regles facilita la convivència i fa que els fills siguin més disciplinats.
Si els fills no respecten el límits i s'encaren als seus pares o els falten el respecte, aquests han d'actuar amb fermesa i fer-los saber que la seva mala conducta tindrà unes conseqüències immediates. Han de saber que serà castigat.
Els pares han de ser coherents i inflexibles en les seves actuacions, no cedir davant allò que ells consideren inadequat i mantenir sempre el mateix criteri en el moment de corregir i actuar. El sí és sí, i el no és no. Han de tractar als seus fills amb fermesa i amb afecte.

dilluns, 5 de novembre de 2012

LES COMPETÈNCIES PARENTALS

1. En què es basa el models dels bons tractes?
Es basa en la idea que la capacitat de tractar bé als infants és una capacitat inherent a les possibilitats biològiques dels éssers humans. La nostra estructura biològica permet el caràcter social i altruista dels nostres comportaments per les hormones que produeix, entre altres: la oxitacina, la vapopresina i les endorfines. En aquest sentit, cuidar dels nens i nenes oferint-los contextos de bons tractes és un fenòmen possible i a l'abast de qualsevol comunitat humana.

2. Què és la resiliència?
"La resiliència és la capacitat d'una persona o d'un grup per desenvolupar-se bé, per seguir projectant-se en el futur molgrat els esdeveniments destabilitats, de condicions de vida difícils i de traumes a vegades greus." Manciaux, Varistendal, Lecomte i Cyulnik (2003).

3. Què són les competències parentals?
És una forma semàntica de referir-se a les capacitats pràctiques que tenen els pares per cuidar, protegir i educar als seus fills, assegurant-los un desenvolupament suficientment sa. Les competències parentals formen part del que hem anomenat parentalitat social, per diferenciar-la de la parentalitat biològica, és a dir de la capacitat de procrear o donar vida a un infant.

Les estratègies psicoeducatives proposades per a prevenir els maltractaments és ser una persona competent i ser preventiu del maltractament.

4. Quines són les capacitats parentals fonamentals de la paternitat?
Són el conjunt de capacitats que el seu origen està determinat per factors biològics i hereditaris, no obstant, són models per les experiències vitals i són influenciades per la cultura i els contextos socials.

1. La capacitat d'apegar-se als seus fills.
2. La empatia.
3. Els models de criança.
4. La capacitat de participar en xarxes socials i d'utilitzar recursos comunitaris.
5. Capacitat de vincular-se.
6. Capacitat de construir sentit.
7. Autocontrol emocional.
8. Defensa del planeta.
9. Afavorir la creativitat i l'art.


diumenge, 21 d’octubre de 2012

FAMÍLIES MONOPARENTALS


1. Context familiar i desenvolupament psicològic en famílies monoparentals
  

1.1. Introducció
-Les Famílies monoparentals  són aquelles en les quals un progenitor conviu amb i és responsable en solitari dels seus fills menors o dependents.
- Aquestes llars monoparentals serien el que se'n diu nucli principal o primari.
- Alguns d'aquests nuclis s'inclouen dins d'una família complexa en la que hi ha una parella, freqüentment  la constituïda pels avis dels nens, en aquest cas, seria un nucli monoparental secundari o dependent.
- Les famílies monoparentals són diverses entre sí.
- Per exemple: una mare separada que viu amb els seus fills, una mare adolescent amb el seu nen visquen els dos amb els avis, una dona que ha adoptat un nen, un pare viudo que viu amb els seus fills...
- Aquestes famílies monoparentals es poden constituir a partir de la maternitat o paternitat biològica o adoptiva en solitari, a arrel de la mort d'un de la parella, a partir de la separació, a partir del divorci o a partir de l'anulació del vincle d'un de la parella.
- Actualment, el número de divorcis i separacions a Espanya ha augmentat des de que es va regular legalment l'any 1981.
- Entre els factors que han contribuït al augment de les ruptures matrimonials, destaquen la incorporació cada vegada més gran de la dona al món laboral, l'augment de l'acceptació social del divorci, així com la millora general de la situació econòmica.
- Alguns autors han argumentat que les taxes de divorci també podrien estar relacionades amb les preferències referides al gènere dels fills, amb una major probabilitat de divorci en parelles amb només una filla que amb només un fill degut a la major implicació del pare en la criança del fill baró.

1.3. Estructura de la llar i adaptació
- El divorci suposa un procés de canvi que implica diverses reorganitzacions i transicions, i es defineix com estressant per a tota la família. El comportament  que poden adoptar els nens davant del divorci és estres emocional i problemes de conducta davant de la confusió i aprensió que els provoca el canvi en las relacions familiars i en la seva pròpia vida, tot i que no hi ha acord sobre la extensió, gravetat i duració d'aquests problemes.
- Normalment, comencen a disminuir durant el segon any després de la ruptura.
- Els riscs del divorci pels nens són problemes psicològics, de conducta i problemes socials i acadèmics, tot i que cal tenir present que no es dona necessàriament en tots els casos.
- La hipòtesi de l'alleujament de l’estrès afirma que un fet vital estressant pot tenir uns efectes beneficiosos quan representa una escapada d'un ambient nociu.
- Els resultats de variïs estudis indican que fills i filles estan més a gust  quan viuen en llars altament conflictives i els seus pares es divorcien que quan continuen junts.

1.4.1 Característiques del nen i adaptació al divorci dels pares
Hi han 4 factors els quals les característiques del nen poden influir en la seva adaptació al divorci:
- SEXE
- EDAT
- TEMPERAMENT
- COGNICIÓ SOCIAL

GÈNERE
Les conseqüències negatives més greus romanen més en els nens que en les nenes.
L'adaptació de les nenes és més ràpida.
Tant els nens com les nenes de pares divorciats mostraven conductes agressives. En els nois  és més física, destructiva i de mal comportament i en les nenes és indirecta.
Els nois i noies els quals els pares es divorcien quan tenen 15 anys és més probable que presentin símptomes depressius.
EDAT
Els més petits estan menys capacitats per entendre les causes i conseqüències del divorci per això experimenten una major ansietat davant la possibilitat d'abandonament total i es culpen a sí mateixos pel divorci.
En canvi, els adolescents solen ser més vulnerables a la dissolució familiar.
TEMPERAMENT
Els nens amb temperament difícil poden provocar respostes negatives per part dels pares. Estan menys capacitats per adaptar-se i per fer-se amb l'ajupiment de les persones que els envolten.
Els nens amb temperament fàcil tenen unes característiques personals atractives i el fet de no ser influenciable s’associa a una millor adaptació i estableixen més relacions socials.

COGNICIÓ SOCIAL
Els nens que opten per evitar la situació solen presentar depressió, ansietat i problemes de conducta.

1.4.2. El paper dels processos familiars:
- Perspectiva semàntica: marc teòric per entendre com les característiques dels membres de la família, les seves interaccions i les interaccions entre els subsistemes afecten a l’adaptació de cada membre i a la de tots.
La família és un sistema dinàmic interdependent i per tant, qualsevol canvi en la estructura familiar repercutirà a tot el sistema.
Els canvis que es produeixen en la família poden recolzar o per el contrari, soscavar els esforços dels nens a adaptar-se a les noves situacions familiars.
Una de les causes que el període inicial resulti tan estressant para molts nens i adolescents és la falta de explicacions o informació inadequada que reben sobre la separació dels pares. La poca preparació emocional de la majoria dels nens fa que reaccionin amb estrés, ansietat, còlera i incredulitat, però aquesta crisi en general desapareix en 1 o 2 anys.
Les dones i els homes corren un risc de depressió, al haver d’afrontar nombroses pèrdues, com ara la companyia, les relacions íntimes, la pèrdua d’ingressos econòmics i la pèrdua de contacte amb els amics.
Els fills de divorciats presenten més símptomes d’ansietat i depressió, més problemes escolars i de rendiment acadèmic, i més desobediència i agressivitat.
La bona relació entre els pares i els fills fa que sigui menys probable que el divorci tingui conseqüències negatives.
La majoria de mares parlen amb els seus fills de entre 11-17 anys sobre els seus problemes amb el divorci i els utilitzen com a confidents i això és un risc per el benestar psicològic del nen/a.
També, és més probable no tenir relació amb el pare que amb la mare (quan no tenen la custòdia). Els fills o filles pensen que es senten més pròxims a la mare sense la custòdia que amb el pare en la mateixa situació.
Els fills poden arribar a agafar depressió i ansietat quan els pares expressen la seva ràbia contra l’altre progenitor, quan hi ha insults o un dels progenitors li prohibeix mencionar a l’altre.

1.4.3 Recursos econòmics, suport social i tipus de custodia
La perspectiva ecològica emfatitza que les famílies són influïdes per els contextos socials i històrics en els que operen. Un factor ecològic especialment significatiu és el descens dels recursos econòmics de la família. Amb els mateixos ingressos es tenen que mantenir dues llars, multiplicant-se les despeses. Un problema freqüent és el incompliment de les obligacions de pago.
Als pares sovint els hi resulta difícil prestar la suficient atenció i ajuda als seus fills, de manera que el suport que les presten la família extensa, els amics, els veïns i inclús la seva comunitat religiosa poden ser factors de resistència en aquestes famílies. Però en ocasions es produeix la pèrdua del suport per la necessitat d’un canvi de domicili.  El trasllat de domicili sol portar amb ell el distanciament o la pèrdua d’amics, de relacions amb els iguals i, en moltes ocasions, també el canvi de col·legi, una variable fortament associada  al fracàs escolar.
Quan es planteja el divorci, la parella pot optar per aconseguir un mutu acord sobre la formula que estimen més adequada de reestructuració familiar, que requerirà l’aprovació judicial. En cas de discrepància es recorrerà a un procediment contenciós en el que el jutge adoptarà les mesures oportunes. La residència dels menors segueix atorgant-se en exclusiva a un sol progenitor, habitualment la mare, mentre que es comuniquen amb el progenitor no resident de forma periòdica sota sistemes rígidament estructurats. Cada cop són més nombrosos els partidaris de la custodia compartida, que es basa en el concepte d’igual implicació d’ambos progenitors en la criança dels seus fills. El millor interès del menor consistirà en evitar-li la separació psicològica de qualsevol dels seus progenitors i estimular-lo per que mantingui unes relacions positives ambos. Els fills en aquesta situació es troben millor adaptats que els de custodia exclusiva i no es diferencien de les llars intactes.