FAMÍLIES MONOPARENTALS

1. Context familiar i desenvolupament psicològic en famílies monoparentals

  

1.1. Introducció

-Les Famílies monoparentals  són aquelles en les quals un progenitor conviu amb i és responsable en solitari dels seus fills menors o dependents.

- Aquestes llars monoparentals serien el que se'n diu nucli principal o primari.

- Alguns d'aquests nuclis s'inclouen dins d'una família complexa en la que hi ha una parella, freqüentment  la constituïda pels avis dels nens, en aquest cas, seria un nucli monoparental secundari o dependent.

- Les famílies monoparentals són diverses entre sí.

- Per exemple: una mare separada que viu amb els seus fills, una mare adolescent amb el seu nen visquen els dos amb els avis, una dona que ha adoptat un nen, un pare viudo que viu amb els seus fills...

- Aquestes famílies monoparentals es poden constituir a partir de la maternitat o paternitat biològica o adoptiva en solitari, a arrel de la mort d'un de la parella, a partir de la separació, a partir del divorci o a partir de l'anulació del vincle d'un de la parella.

- Actualment, el número de divorcis i separacions a Espanya ha augmentat des de que es va regular legalment l'any 1981.

- Entre els factors que han contribuït al augment de les ruptures matrimonials, destaquen la incorporació cada vegada més gran de la dona al món laboral, l'augment de l'acceptació social del divorci, així com la millora general de la situació econòmica.

- Alguns autors han argumentat que les taxes de divorci també podrien estar relacionades amb les preferències referides al gènere dels fills, amb una major probabilitat de divorci en parelles amb només una filla que amb només un fill degut a la major implicació del pare en la criança del fill baró.

1.3. Estructura de la llar i adaptació

- El divorci suposa un procés de canvi que implica diverses reorganitzacions i transicions, i es defineix com estressant per a tota la família. El comportament  que poden adoptar els nens davant del divorci és estres emocional i problemes de conducta davant de la confusió i aprensió que els provoca el canvi en las relacions familiars i en la seva pròpia vida, tot i que no hi ha acord sobre la extensió, gravetat i duració d'aquests problemes.

- Normalment, comencen a disminuir durant el segon any després de la ruptura.

- Els riscs del divorci pels nens són problemes psicològics, de conducta i problemes socials i acadèmics, tot i que cal tenir present que no es dona necessàriament en tots els casos.

- La hipòtesi de l'alleujament de l’estrès afirma que un fet vital estressant pot tenir uns efectes beneficiosos quan representa una escapada d'un ambient nociu.

- Els resultats de variïs estudis indican que fills i filles estan més a gust  quan viuen en llars altament conflictives i els seus pares es divorcien que quan continuen junts.

1.4.1 Característiques del nen i adaptació al divorci dels pares

Hi han 4 factors els quals les característiques del nen poden influir en la seva adaptació al divorci:

- SEXE

- EDAT

- TEMPERAMENT

- COGNICIÓ SOCIAL

GÈNERE

Les conseqüències negatives més greus romanen més en els nens que en les nenes.

L'adaptació de les nenes és més ràpida.

Tant els nens com les nenes de pares divorciats mostraven conductes agressives. En els nois  és més física, destructiva i de mal comportament i en les nenes és indirecta.

Els nois i noies els quals els pares es divorcien quan tenen 15 anys és més probable que presentin símptomes depressius.

EDAT

Els més petits estan menys capacitats per entendre les causes i conseqüències del divorci per això experimenten una major ansietat davant la possibilitat d'abandonament total i es culpen a sí mateixos pel divorci.

En canvi, els adolescents solen ser més vulnerables a la dissolució familiar.

TEMPERAMENT

Els nens amb temperament difícil poden provocar respostes negatives per part dels pares. Estan menys capacitats per adaptar-se i per fer-se amb l'ajupiment de les persones que els envolten.

Els nens amb temperament fàcil tenen unes característiques personals atractives i el fet de no ser influenciable s’associa a una millor adaptació i estableixen més relacions socials.

COGNICIÓ SOCIAL

Els nens que opten per evitar la situació solen presentar depressió, ansietat i problemes de conducta.

1.4.2. El paper dels processos familiars:

- Perspectiva semàntica: marc teòric per entendre com les característiques dels membres de la família, les seves interaccions i les interaccions entre els subsistemes afecten a l’adaptació de cada membre i a la de tots.

La família és un sistema dinàmic interdependent i per tant, qualsevol canvi en la estructura familiar repercutirà a tot el sistema.

Els canvis que es produeixen en la família poden recolzar o per el contrari, soscavar els esforços dels nens a adaptar-se a les noves situacions familiars.

Una de les causes que el període inicial resulti tan estressant para molts nens i adolescents és la falta de explicacions o informació inadequada que reben sobre la separació dels pares. La poca preparació emocional de la majoria dels nens fa que reaccionin amb estrés, ansietat, còlera i incredulitat, però aquesta crisi en general desapareix en 1 o 2 anys.

Les dones i els homes corren un risc de depressió, al haver d’afrontar nombroses pèrdues, com ara la companyia, les relacions íntimes, la pèrdua d’ingressos econòmics i la pèrdua de contacte amb els amics.

Els fills de divorciats presenten més símptomes d’ansietat i depressió, més problemes escolars i de rendiment acadèmic, i més desobediència i agressivitat.

La bona relació entre els pares i els fills fa que sigui menys probable que el divorci tingui conseqüències negatives.

La majoria de mares parlen amb els seus fills de entre 11-17 anys sobre els seus problemes amb el divorci i els utilitzen com a confidents i això és un risc per el benestar psicològic del nen/a.

També, és més probable no tenir relació amb el pare que amb la mare (quan no tenen la custòdia). Els fills o filles pensen que es senten més pròxims a la mare sense la custòdia que amb el pare en la mateixa situació.

Els fills poden arribar a agafar depressió i ansietat quan els pares expressen la seva ràbia contra l’altre progenitor, quan hi ha insults o un dels progenitors li prohibeix mencionar a l’altre.

1.4.3 Recursos econòmics, suport social i tipus de custodia

La perspectiva ecològica emfatitza que les famílies són influïdes per els contextos socials i històrics en els que operen. Un factor ecològic especialment significatiu és el descens dels recursos econòmics de la família. Amb els mateixos ingressos es tenen que mantenir dues llars, multiplicant-se les despeses. Un problema freqüent és el incompliment de les obligacions de pago.

Als pares sovint els hi resulta difícil prestar la suficient atenció i ajuda als seus fills, de manera que el suport que les presten la família extensa, els amics, els veïns i inclús la seva comunitat religiosa poden ser factors de resistència en aquestes famílies. Però en ocasions es produeix la pèrdua del suport per la necessitat d’un canvi de domicili.  El trasllat de domicili sol portar amb ell el distanciament o la pèrdua d’amics, de relacions amb els iguals i, en moltes ocasions, també el canvi de col·legi, una variable fortament associada  al fracàs escolar.

Quan es planteja el divorci, la parella pot optar per aconseguir un mutu acord sobre la formula que estimen més adequada de reestructuració familiar, que requerirà l’aprovació judicial. En cas de discrepància es recorrerà a un procediment contenciós en el que el jutge adoptarà les mesures oportunes. La residència dels menors segueix atorgant-se en exclusiva a un sol progenitor, habitualment la mare, mentre que es comuniquen amb el progenitor no resident de forma periòdica sota sistemes rígidament estructurats. Cada cop són més nombrosos els partidaris de la custodia compartida, que es basa en el concepte d’igual implicació d’ambos progenitors en la criança dels seus fills. El millor interès del menor consistirà en evitar-li la separació psicològica de qualsevol dels seus progenitors i estimular-lo per que mantingui unes relacions positives ambos. Els fills en aquesta situació es troben millor adaptats que els de custodia exclusiva i no es diferencien de les llars intactes.

EDUCACIÓ EXPANDIDA I COMUNITATS D’APRENENTATGE

1.- Què és l’educació expandida?

" L'EDUCACIÓ POT SUCCEIR EN QUALSEVOL MOMENT, EN QUALSEVOL LLOC"

El concepte d’educació expandida engloba les noves formes d’educació que incorporen i s’adapten a els processos socials que han portat amb si Internet, com la nova cultura digital, que es basa en l’organització en xarxa, el treball en equip, el copyleft - llicencies que permeten que qualsevol usuari utilitzi, modifiqui i redistribueixi un treball, sempre que es mantingui aquestes mateixes condicions d’utilització i difusió.- processos que fins ara quedaven fora dels sistemes educatius convencionals.

2.- Quin haurà de ser en un futur el paper del docent?

Hauran de fer de mediadors, de guies. Els educadors tindran un paper de mediació entre els coneixements i l’alumnat, ajudar als estudiants a formular les preguntes adequades, més que a intentar resoldre quines són les respostes correctes. Els professors ja no podran controlar el coneixement que adquireixen els nens, però els hi hauran de donar eines per que puguin obtenir i analitzar informació de forma intel·ligent, per així convertir-se en millors alumnes i membres de la comunitat.

3.- Què es proposa que es faci l’aula?

Fins ara el 95% de l’ensenyança es basava en les classes, ara potser tindria més sentit que la docència es bases en un 10% de classe i que la resta del temps servís per altres coses, com establir relacions, desenvolupar projectes o aprendre a treballar col·lectivament. A l’aula, els ensenyaran a treballar en equip, a entendre a l’altre, a comprendre que els hi passa a ells mateixos i a resoldre conflictes. Hauran de donar eines per que es formin com persones, com individus més solidaris, cooperadors, responsables, autònoms i, sobretot, feliços.

1.- Explica breument què són les comunitats d’aprenentatge, els seus objectius i

metodologies, i quin és el paper que poden jugar en les possibilitat de canviar

l’organització i el funcionament dels sistemes educatius.

Comunitats d’Aprenentatge és un model de centre participatiu obert a la comunitat, en el marc de l’escola inclusiva, per donar resposta de forma igualitària als reptes i necessitats que es plantegen en l’educació del segle XXI. És un projecte de transformació de centres educatius que es basa en l’aprenentatge dialògic i la participació de la comunitat per aconseguir un doble objectiu: l’èxit educatiu de tot l’alumnat i la millora de la convivència en els centres educatius.

La transformació fa passes decisives cap a aquests objectius aplicant les teories i actuacions que la comunitat científica internacional ha demostrat que són les més efectives per aconseguir-ho.

Es distingeix per un esforç comú de tota la comunitat per assolir la igualtat educativa de totes les noies i nois, partint del convenciment que totes i tots tenen dret a la millor educació i tenen capacitats per a aconseguir-la.

Els seus principis inclusius es basen en la superació de la visió de la igualtat com homogeneïtzadora, així com de la diversitat que no té en compte la igualtat.

Les Comunitats d’Aprenentatge busquen la superació de les desigualtats socials i educatives des de la transformació del centre i del context social, en lloc d’adaptar l’ensenyament a aquells grups culturals marginats o amb risc d’exclusió social.

2.- Per què el CEIP l’Amistat de Figueres i l’escola Dr. Alberich i Casas de Reus es consideren comunitats d’aprenentatge?

Perquè amb la participació dels membres de l'entorn, les famílies, voluntaris, associacions culturals, esportives, etc., podem crear un nou entorn afavoridor d'aprenentatge per a totes les persones que ho desitgin i, a l'hora un clima de solidaritat i convivència.

El projecte comunitats d'aprenentatge és un projecte que duu a terme diferents actuacions educatives d'èxit dirigides a aconseguir una transformació social i educativa que contribueixi a la mollora de tota la comunitat educativa. Posar en marxa una comunitat d'aprenentatge implica la participació de tota la comunitat (professorat, alumnat, familiars, veïns/nes, voluntaris, etc.), és a dir, de totes aquelles persones que en una mesura o en una altra formen part del context immediat de l'alumnat i influencien en el seu aprenentatge.

La interacció és l'element clau de l'aprenentatge, i és per això, que les pràctiques educatives identificades com a exitoses a nivell internacional estan basades en aquesta interacció, ja sigui amb persones adultes (no necessàriament professionals de l'educació) com entre iguals. És per això que els centres que són comunitats d'aprenentatge impliquen a totes aquelles persones que de forma directa o indirecta tenen un impacte en l'aprenentatge i desenvolupament de l'alumnat.