1. Entrevista als pares/mes
A. FAMÍLIA:
Assistents a l’entrevista: Dolors Martinez Vidal
(mare) i Gerard Gubern Martinez (fill).
Lloc i data de l’entrevista: Dissabte, 24 de novembre
de 2012.
Dades personals
Quin és el nom seu fill?
- Gerard Gubern Martinez
Quants anys té?
- 9 anys
Quin és el seu sexe?
- masculí
A quin curs va?
- 4rt de primària
A quina escola va?
- CEIP La Sagrera, (pública)
A quina població pertany?
- Sta. Eulàlia de Ronçana
Situació familiar
(Genograma)
. Qui viviu a casa?
- Hi vivim el meu marit, jo (mare) i els meus tres
fills.
· Heu patit algun divorci?
- No.
· Heu patit la mort d’algun familiar?
- No.
(situació laboral)
·Treballeu tots dos?
- Sí, els dos treballem.
·De què treballeu cadascú?
- El meu martit treballa de fuster i jo treballo en
una escola bressol.
·Quins horaris teniu?
- El meu marit entra a treballar a les 8 , plega a la
13:·30 , torna entrar a treballar a les ·2:30 i acaba a les 6. I jo, entro a
les 9:15 i surto a les 16:15.
Antecedents familiars
(salut familiar)
· Tens
algun problema de salut? I el teu home o algun familiar proper al nen?
- Actualment cap familiar proper té cap problema de
salut, ni el seu pare ni jo.
Antecedents personals
·Com va ser l’embaràs del teu fill? I el part?
- Va ser molt complicat, vaig tenir hemorràgies
internes entre d’altres problemes. I el part va ser més del mateix, de fet
havien de ser bessons però durant el part en vam perdre un.
·El teu fill a sofert algun problema durant el
creixement?
- No.
·Té alguna malaltia?
- No.
·Ha sofert algun problema durant el període escolar?
- No.
Vida familiar
(Normes)
· A casa recull els plats de la taula quan acaba d’esmorzar,
dinar o sopar?
- Normalment no.
· Fa el llit cada dia?
- No.
· Recull l’habitació cada setmana? Quantes vegades?
- És força endreçat, no té un dia en especial per recollir
l’habitació, si que és veritat que quan treu alguna cosa la recull, però hi ha
algun cop que es despista i no ho fa, però quan se li diu si que ho fa.
(Comunicació)
·Amb el vostre fill podeu tractar qualsevol tema de
conversa?
- Sí, però se li ha d’insistir molt sinó, no t’ho
explica. És una mica introvertit.
·Amb les normes que teniu a casa, les imposeu
vosaltres directament o arribeu a un acord entre vosaltres i el vostre fill
parlant-ho?
- Les normes les posem nosaltres i les posem segons el
moment, no tenim unes normes establertes.
(relacions)
· Hi
ha una bona relació entre els membres de la família? Per què ho diries?
- Sí, bueno, de vegades m’haig de posar però
normalment entre tots ens portem bé.
· Hi
ha una bona comunicació i efecte entre pare, mare fill i germans en el cas de
que en tingui?
- Sí.
(Hàbits d’autonomia personal)
· Penseu que el vostre
fill és autònom i independent?
- Sí, ho és força i cada vegada més, per exemple quan
va a futbol, es vesteix sol, es posa les botes, o quan es lleva no se li ha de
dir gairebé mai res, ja sap el què ha de fer.
(Hàbits d’estudi)
· Quan estudia?
- Normalment els fa cap a les 19:00 o les 20:00,
perquè normalment té alguna activitat extraescolar per la tarda. Els caps
de setmana també fa deures al matí.
· Quantes vegades al dia? I a la setmana?
- Els caps de setmana sempre fa deures, però entre
setmana els fa quan en té, perquè no els hi posen cada dia.
· Està acostumat a fer-se un horari per estudiar? I
quan ho fa?
- No, depèn de la feina que tingui a l’escola. I el
que si que fa es que està acostumat a la nit llegir una mica ja per costum.
. L’ajudeu a l’hora d’estudiar?
- Sí, l’ajudem bastant quan té dubtes i quan fa deures
sempre estem per allà.
(Estils educatius dels pares)
·
Teniu un bon control sobre les
accions del vostre fill? (sabeu si fa els deures, quins amics te, les
assignatures que li agraden més o menys...)
- Sí, ja que a la mínima que passa alguna cosa o que
està raro, demanem a la tutora ha veure si sap que li passa, i tema deures si
que li controlem bastant l’agenda.
(activitats d’oci conjuntes)
·Soleu fer activitats en família? Quines?
- Sí, cada vegada més. Ara per exemple sortim bastant
a buscar bolets, o quan anem a veure un partit del nen anem tots junts.
· Teniu algun moment del dia establert per fer
alguna cosa en família? Quin?
- No, com sorgeix la veritat.
Les relacions família-escola
(Expectatives)
· Era l’escola que desitjàveu pel vostre fill?
- Bueno més que res esta al costat de casa i
està al costat de la meva feina i em va molt bé per portar-los i recollir-los.
· A complert totes les expectatives que esperàveu?
- Sí, la veritat es que estem força contents.
(Relacions família-escola)
· Cada quant teniu reunions amb els tutors?
- Dues vegades a l’any.
·Us informen amb notes a l’agència del comportament
del vostre fill o truquen a casa directament?
- No, no truquen, ba per informe.
·Esteu ben informats a casa del que passa a l’escola?
- Sí, ens informen de tots els canvis que es fan a
l’escola.
(Canals de comunicació escola-família)
·Teniu algun mitja per poder-vos comunicar amb
l’escola? Quin?
- Sí, a través de l’agenda del meu fill, també tenen
correu electronic i per telèfon.
·Utilitzeu bastant els mitjans per comunicar-se amb
l’escola?
- Sí i el que més és l’agenda.
(canals de comunicació familia escola)
· Com
us comuniqueu amb l’escola quan teniu algun problema o quan voleu comunicar
algo? Us va bé aquest sistema? Teniu una proposta millor per poder
comunicar-vos amb l’escola?
- Normalment amb l’agenda i sí n’estem molt contents. No
tenim cap proposta ja que aquí no sóm molt de correu ni res d’això, així que
amb l’agenda ja ens va bé.
(Participació i
col·laboracions)
· Heu col·laborat o
participat alguna vegada amb l’escola? I amb l’A.M.P.A?
- No, de moment no.
(Propostes de millora)
· Creieu que podria millorar la relació entre l’escola
i la família? Com?
- Penso que estem bastant ben comunicats i mai hem tingut
cap problema.
· Quines propostes de millora proposes?
- Ara no se me’n acut cap.
(Altres observacions)
·Heu tingut algun problema amb l’escola? Quin?
- No, no n’em tingut cap i esperem que continui així.
·Utilitzeu bastant els mitjans per comunicar-se amb
l’escola?
- Sí, l’agenda és la que utilitzaem més.
CONCLUSIÓ:
Podem veure després d’haver fet l’entrevista a la mare
del nen, que no és un nen dolent i que és comporta bé amb els pares, no dóna
molts problemes. La majoria de vegades per ell mateix recull i endreça
l’habitació, però com és normal en un nen de la seva edat, que a vegades els
pares tinguin que anar una mica darrera d’ell, per tal que faci la feina.
Amb això, podem veure que és un nen autònom i que
sempre que li manen alguna cosa ho fa, i també és important que el nen fa
activitats extraescolars i això fa que el nen pugui tenir més autonomia i es
pugui relacionar amb més nens/es, no només amb els pares.
Com a família podríem dir que és una família molt maca
i no tenen molts problemes greus a destacar com ara una malaltia o una mort fa
poc. És important de destacar que a vegades la família fan activitats en
conjunt, com ara anar a buscar bolets i també estan junt a l’hora en que el nen
juga a futbol.
2. Entrevista al tutor/a
B. TUTOR/A
Nom i cognom tutor/a: Marta Areñas Rusiñol
Edat: 53 anys
Anys de docència/ en el centre: 4 anys
Data de l’entrevista: Divendres, 30 de novembre de
2012.
(Tipus de centre)
· En quin
tipus de centre treballeu? Per què?
Treballo en el centre CEIP La
Sagrera, és un centre públic. Treballo en aquest centre, ja que me’l van
assignar fa quatre anys. Abans treballava com a directora d’aquest centre i ara
fa un any, com a mestre.
·
T’agrada el seu sistema de
treballar o de fer?
Si, m’agrada el funcionament que té aquest
centre.
·
Quins trets diferenciadors
diries que té aquesta escola respecte les altres?
Intentem treballar de varies maneres, fent
també classes més pràctiques, on ells puguin experimentar més amb
l’assignatura, a part de fer classes magistrals de teoria.
(Nivell educatiu)
· Creieu que el nivell
educatiu que exigiu els vostres alumnes és el correcte i l’adeqüat?
Si, ja que en tot moment investigo les
capacitats dels meus alumnes i els hi demano coses coherents de l’assignatura.
(Coneixement de la família)
· Coneixeu l’entorn de l’alumne?
Conec les coses essencials d’aquest alumne que em
poden ajudar a entendre com actua, és a dir, se que aquest alumne es relaciona
amb tots els seus companys però té més afinitat amb dos companys que sempre van
junts, és molt participatiu a classe, a l’hora de pati sempre està jugant a
futbol amb el seu grup d’amics i no interactua molt amb les nenes de la seva
classe, són un grup d’amics bastant tancat.
· Coneixeu com és la relació amb la seva família?
Em fet varies entrevistes amb els pares i els coneixem
bastant, ja que també té una altre germana a l’escola. Per el que podem veure
els seus pares es preocupen bastant pel seu fill i per els seus estudis.
(Peticions que les families fan a l’escola (general))
·
Les famílies, us fan moltes
peticions respecte l’escola? Per què ho creus?
Hi han algunes famílies que
demanen més entrevistes durant el curs. Ho fan perquè es preocupen per
l’educació del seu fill i volen tenir un seguiment més diari del seu fill.
·
Et semblen bé aquestes
peticions? Per què?
Si, ja que així demostren que s’interessen
per l’educació que reben i com els hi van els estudis.
(Peticions que
l’escola fa a la família)
·Els hi demaneu als pares que
s’impliquin en l’educació dels vostres alumnes?
Si, ja que ells també són part de
l’educació del seu fill i tenen un gran pes que nosaltres sols no podem omplir.
·Els hi demaneu que participin
en les activitats que fa l’escola?
Si, perquè així vegin els nostres alumnes
que els seus pares també estan dins l’escola i que poden comptar amb ells per
els seus estudis.
(Valoració
implicació a l’aula)
· Hi ha una comunicació amb
els pares dels vostres alumnes?
Si
· Feu reunions grup/aula? Cada
quant?
Si, fem una a principi de cada curs
i una altre per parlar de les colònies.
· Feu entrevistes amb els
pares?
Si, normalment fem dues, una a
principi de curs i una altre a finals. Però si hi ha algun problema o els pares
ho demanen es poden fer més.
(Canal de comunicació que s’ofereix a les famílies
(general))
· A través de quins mitjans de comunicació us comuniqueu
amb la família?
A través de trucades, anotacions a l’agenda, de pàgina
web de l’escola i de correus electrònics i entrevistes personals o reunions.
·Per quins motius us comuniqueu amb les famílies?
Per comunicar un aspecte important del curs, o per fer
el seguiment de l’alumne.
(dificultats (general))
·
A l’hora de ser tutor/a, t’has
trobat mai amb alguna dificultat amb les famílies?
Si, varies vegades et trobes amb
conflictes, de vegades més greus i d’altres només són malentesos.
(Nivell de col·laboració)
·Solen participar els pares en
les activitats que feu?
- La majoria per falta de temps o perquè
treballen no solen assistir a les activitats que fem, sempre són els
mateixos pares els que assisteixen.
·Creieu que es beneficiós pels
alumnes que els pares participin en les activitats? Per què?
Si, perquè així també poden interactuar
amb els seus pares en l’ambit escolar.
(Propostes
d’intervenció i millora)
· Quin
tipus de relació tens amb els alumnes?
En la majoria és bona,
però cada nen és diferent, per tant els tractes també varien.
CONCLUSIÓ:
El dia 30 de novembre, després d’haver acordat un dia
i una hora previament amb la professora, vam anar a l’escola La Sagrera a Sta.
Eulàlia de Ronçana, aquesta escola és un centre públic d’un poble molt petit, a
prop de Granollers.
La mestra Marta Areñas ens va explicar que feia quatre
anys que estava treballant en aquest centre, tres anys com a directora de
l’escola i aquest any com a mestre.
Per una banda, podem veure que té experiències com a
directora i com a mestra i això és un aspecte molt important en l’escola perquè
ha passat per dos treballs similars però a la vegada diferents, fonamentals en
l’escola.
Per altre banda, els mestres tal i com ens va dir la
Marta és comuniquen amb els pares dels fills per l’agenda, via telèfon i també
és important i hem vist com s’han incorporat les noves tecnologies a la vida
quotidiana, com ara a l’escola ja que, els mestres a més a més de comunicar-se com
es feia abans també es comuniquen a través de les pàgina web de l’escola i del
correu electrònic dels pares. D’aquesta manera els pares poden tenir més
informació.
A part també els mestres fan entrevistes, dues obligatòries,
una al principi del curs i una altra al final de curs, a més a més través de
reunions també es comuniquen si es vol informar als pares d’alguna cosa o si el
nen té qualsevol problema.
Parlant de la involucració dels pares a l’escola, com
va dir la mestra la majoria de pares no poden perquè treballen o perquè no
tenen temps a assistir a les activitats realitzades a l’escola. Dins d’aquest
aspecte, trobem que és molt important que els pares tinguin relació amb
l’escola, que participin en les activitats que fem i que sàpiguen que fan els
fills respectius.
3. Comparació entrevistes pares/tutor
Hem trobat varies similituds i diferències entre
les dues entrevistes de les quals respecte
a les entrevistes , tant de la mare com de la tutora, hem pogut veure que les dues s’han notat
còmodes, obertes, receptives, força expressives tot i que la tutoria ho era
més i sense cap problema per contestar
les preguntes, per altre banda l’entrevista amb la tutora ha sigut més formal
en canvi amb la mare del nen més informal. També en les dues entrevistes
l’espai ha sigut un lloc estable i organitzat on ens hem pogut comunicar
mirant-nos en les cares en tot moment.
Respecte a la comunicació les dues han estat coherents i amb claredat, tot
i que a l’entrevista amb la mare del nen hem hagut d’aclarir-li algunes
qüestions que havia malentès.
Respecte el nen hem pogut observar que tant a l’escola com a se casa es
comportava igual, per tant el rol era el mateix. Aquí hem pogut veure que és un
nen bastant segur de si mateix, això ho hem pogut comprovar en el tema del
futbol, on se sent molt còmode, ja que ho fa tant dins l’escola a l’hora del
pati com fora en extraescolar. També hem pogut veure que el nen es sent més
segur en un grup petit d’amics que els conegui bé que no pas en un grup ampli
amb gent que no coneix tant.
Hem vist que és un nen força ordenat per l’edat que té, ja que per part de
la mare ens ha dit que sempre que juga amb alguna cosa ho guarda quan acaba i
en l’escola la mestra ens ha comunicat també ho fa, que quan utilitzar algun
material el retorna sempre al seu lloc.
4. Reflexió sobre les entrevistes realitzades
f) Durant la
realització d’aquestes dues entrevistes, hem tingut en compte diferents
aspectes.
Respecte el lloc
i el temps, en les dues entrevistes han estat força adequats. L’entrevista amb
la mare del nen la vam fer a la sala d’estar de casa seva. La taula on ens vam
asseure era quadrada, ens vam asseure una davant de l’altre per tal de veure’ns
i escoltar-nos millor.
L’entrevista va
ser un dissabte per la tarda, ja que la mare del nen treballa entre setmana i
em va demanar si podia ser un dissabte.
Per altre banda,
l’entrevista amb la tutora del nen va ser al despatx de la directora, ja que la
tutora real del nen estava de baixa i la directora s’encarregava d’uns quants
alumnes i un d’ells era el nostre nen.
Aquesta
entrevista, com he dit abans la vam fer al seu despatx i ens vam asseure en una
taula petita quadrada una davant de l’altre.
L’entrevista la
vam fer un divendres a les 9:30 del matí, tal hi com vam acordar en el correu
que li vam enviar per saber la seva disponibilitat.
En quan a la
comunicació verbal l’entrevista de la mare de nen va ser més informal que la de
la tutora, va ser educada i receptiva i molt oberta a parlar del tema ja que
ens va explicar aspectes més íntims com per exemple del part del nen. Segons el
nostre punt de vista, creiem que va estar agust perquè estava a casa seva i
això feia que tingués més confiança i seguretat. Respecte la comunicació no
verbal no vam veure gestos molt significatius, si que s’expressava molt amb els
gestos de la cara quan explicava algun aspecte més íntim.
En l’entrevista
de la tutora va ser força semblant a la de la mare de nen, però la comunicació
va ser més formal i professional, la seva manera de parlar, al igual que la de
la mare del nen era educada i receptiva. Cal dir per això que era molt
expressiva sobretot amb les mans i els braços.
En general, en
les dues entrevistes creiem que hem aconseguit crear un clima força bo,
nosaltres en tot moment ens hem sentit còmodes amb les dues entrevistes i
creiem que elles també s’hi ha sentit amb nosaltres tot i que si que hem no tat
que hi ha hagut preguntes que han cridat més l’atenció que d’altres o que s’ha
notat que els hi ha costat més de respondre.
També cal dir,
que la comunicació ha estat força bona, hi ha hagut alguna pregunta que vam
haver de reformular perquè no l’havien entesa bé i ens contestaven una altres
cosa, però ha sigut en poques preguntes, la gran majoria les han entès
ràpidament.
Nosaltres a
l’hora de realitzar les entrevistes hem fet servir el sistema de
pregunta-resposta, tot hi que de vegades una pregunta portava a una altre i hem
modificat alguna cosa.
Finalment, per la
pròxima entrevista que haguem de fer si que tindrem més en compte d’avisar
força abans per quedar amb l’altre persona, ja que ens hem trobat amb alguns
problemes pel tema de temps però per sort s’han pogut solucionar. També tindrem
en compte la possibilitat de que una entrevista no és mai com tu la prepares,
sempre sorgeixen altres preguntes i l’estructura de l’entrevista varia.
g) Els objectius de l’entrevista han estat clars i concisos ja que és
millor tenir unes preguntes clares, encara que hi han hagut algunes preguntes
que les hem hagut de reformular ja que
no ens contestaven el que realment preguntaven, aixi que hem intentat ’obtenir unes resportes clares a unes dubtoses
que podríen sorgir si l’entrevista no tingués unes preguntes directes.
L’informació que demanavem a
l’entrevista era molt clara,menys les que vam haver de reformular, ja que eren preguntes directes i fàcils de
contestar i tant els pares com la tutora a la que els hem fet l’entrevista
s’han comportat de manera oberta i agradable i això ens ha permès fer
l’entrevista de manera molt més fluïda i molt més tranquiles.
En les conclusions hem resumit
els continguts de cada entrevista de la manera més adeqüada que hem pogut
fer-ho per tal de que sigui una lectura clara, interressant i entendible.
En la institució educativa
podrien utilizar el joc per aprendre de manera més divertida i entretinguda, ja
que els nens anirien més motivats que tenint a un professor al mig de la classe
que només expliqués i els donés activitats a fer, sinò que ells mateixos
tindrien curiositat i aprendrien pel seu propi interés tenint el mestre com a
guía i d’aquesta manera, el mestres i els pares podríen estar comunicats per
tal de que els pares a casa segueixin
motivant als seu fills aconsellant-lo i prenent-li l’atenció necessària per fer
que el nen s’interessi pels estudis sense que sigui una obligació i que ho vegi
com una cosa quotidiana.